Això del català

Cap reforma normativa farà la llengua normal. L’únic que la farà normal és que el català sigui necessari per viure i progressar allà on es parla. Però sense una reforma l’enorme esforç per recuperar l’ús social serà sempre entrebancat pel que era només una proposta tècnica feta per algú, Pompeu Fabra, que no va voler mai que es convertís en dogma. Si el marc social estira cap al castellà, i la normativa noucentista, mantinguda quasi intacta, contradiu la intuïció del parlant menys interferit, la sensació d’artificiositat, de dubte general i irreparable pot tenir, està tenint, un enorme efecte desencoratjador. La correcció pot acabar sent el patrimoni d’uns especialistes que es continuaran barallant mentre l’usuari es resigna a no saber-ne. Ben lluny d’això, aquest llibre aposta per una correcció a l’abast de l’usuari mitjà. Que s’actualitzi en la dialèctica entre corrector i corregit i doni resposta a les necessitats comunicatives. Una normativa per fer del català la llengua d’aquest país en la societat multiètnica del segle XXI.